Des de fa anys, quan veig que em costa adormir-me, tinc diversos mètodes per agafar el son. Vaig comptant els llits on he dormit des que era petit, per exemple, un per un, i arriba un punt que m’adormo. O intento recordar els títols de tots els llibres d’articles de Quim Monzó (des d’El dia del Senyor fins a Esplendor i glòria de la Internacional Papanates). Els últims mesos, però, he trobat un mètode infal·lible: amb els ulls tancats, vaig resseguint en una ruta imaginària cada poble i cada ciutat on he presentat la meva novel·la Confeti: com que la llista és llarga, sempre m’adormo abans d’arribar al final.
